Disfresses que tornen
Una disfressa bona no es compra: es lloga
Un taller petit amb un armari gran, per a les nits en què ve de gust ser un altre.
D'on ve SkinZone
D'un compte que no surt. Una disfressa de les bones —de les que tenen folre, tancaments que aguanten i una capa que cau— costa el que costa, i es posa una nit a l'any. La de vint euros es trenca a mitja festa i acaba a les escombraries al gener.
Així que la comprem nosaltres i la lloguem. Cada disfressa surt, torna, es revisa, es neteja i es cus el que calgui abans de tornar a sortir. Un armari que es fa servir sencer és més barat per a tothom que trenta armaris que es fan servir una nit.
Com triem el que entra
Abans que la foto, la costura. Una disfressa de lloguer es posa, se sua, s'hi seu i s'hi balla: entra si aguanta vint sortides, no si queda bé en una.
Busquem peces separables —capa, armilla, camisa— perquè es netegen millor, es reparen per parts i deixen que cadascú ajusti el conjunt al seu gust. Cada disfressa és en tres talles i de cada talla en tenim diverses còpies, perquè un dissabte de Carnaval no depengui de qui va reservar primer.
I quan una peça deixa d'estar presentable, surt del catàleg. Preferim deu disfresses que estiguin bé a trenta que estiguin regular.
